Mostrando entradas con la etiqueta neonazisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta neonazisme. Mostrar todas las entradas

miércoles, 7 de agosto de 2019

Amenaçats pel terrorisme neonazi en l’Alemanya del segle XXI

Ferat Kocak no perd el somriure tot i estar amenaçat de mort. Aquest polític berlinès de Die Linke (L’Esquerra), d’origen kurd, fa temps que no té un residència fixa per por de patir un atemptat. Ferat dorm cada nit en un lloc diferent gràcies al suport de familiars i amics. 

La seva vida s’ha instal·lat en un estat d’excepció permanent. La matinada de l’1 de febrer de l’any passat va estar a punt de morir després que un incendi provocat al seu cotxe propagués les flames a casa seva. Els seus pares i ell van salvar la vida de miracle. Un parell de minuts més a l’interior i hi haurien mort. Tot apunta que l’atac tenia un rerefons polític i que va ser perpetrat per dos militants neonazis. 

Imatge de l’atemptat contra Ferat Kocak.
Això va quedar del seu cotxe.

“Visc en un estat de constant tensió. Em sento observat. Cada vegada que entro a una habitació i obro una porta, l’obro del tot per comprovar que no hi ha ningú darrere que em pugui disparar o atacar a ganivetades”, admet Ferat a l’ARA. L’entrevista transcorre en un lloc secret per raons de seguretat. La història d’aquest polític i activista d’esquerres és l’expressió paradigmàtica de la por que pateixen des de fa mesos altres polítics locals. 

Violència d’ultradreta 

La violència ultradretana i el terrorisme neonazi no són fenòmens nous a Alemanya, però el cas Walter Lübcke va suposar un salt en la violència exercida pels cercles de l’extremisme ultranacionalista i xenòfob: el polític de la CDU va ser assassinat d’un tret al cap el 2 de juny quan era a la terrassa de casa seva. La fiscalia federal ha dit públicament que hi ha prou indicis per pensar que l’atac tenia una motivació política. Un neonazi, ja detingut, és fins ara el principal sospitós. Lübcke havia defensat públicament la política migratòria de la cancellera Merkel i va donar la benvinguda als refugiats. 

Però el de Lübke no és pas un cas aïllat: l’alcaldessa de Colònia, Henriette Reker, i l’alcalde d’Altena, Andreas Hollstein, van ser atacats a ganivetades el 2015 i el 2017, respectivament, en dos atemptats amb rerefons ultradretà. Tots dos van estar a punt de morir. Tots dos havien defensat activament la política de fronteres obertes de Berlín. 

Els precedents de Lübcke, Reker i Hollstein, sumats als gairebé 200 assassinats deixats pel terrorisme neonazi a Alemanya des del 1990 -segons xifres de la Fundació Amadeu Antonio-, generen un panorama d’enorme inseguretat per a aquells polítics locals i activistes que s’oposen obertament a les postures xenòfobes i racistes dels cercles neonazis més militants. Però també del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que ara actua com a braç polític d’aquesta nova onada de violència des del Bundestag. L’AfD va entrar al Parlament federal com a tercera força l’any 2017. Des d’aleshores, la seva violència verbal contra certes minories no ha parat de créixer. 

“A partir del 2017 vaig començar a ser vigilat per neonazis”, diu Ferat Kocak. L’activista i antifeixista ho sap perquè una investigació de la televisió pública alemanya ARD ho va treure a la llum: els periodistes van tenir accés a alguns dels enregistraments que els serveis secrets alemanys van fer de les trucades dels dos militants ultradretans que van seguir Ferat. Tot i que la intel·ligència sabia dels seguiments, mai va informar l’afectat. La fiscalia no ha pogut presentar càrrecs contra ells perquè assegura que no té cap prova de la seva connexió amb l’atac contra la casa de Ferat.

Connexions amb la policia 

“Ja no confio en les forces de seguretat alemanyes -reconeix el polític de Die Linke-. Jo no només diria que l’estat alemany està cec de l’ull dret, sinó també sord de l’orella dreta. Les autoritats veuen el problema, però prefereixen tancar l’ull dret”, afirma Ferat, fent referència a les connexions entre certs sectors de la policia i el neonazisme. 

Ferat ha crescut, viu i treballa a Neukölln, el districte amb el percentatge de població estrangera o d’arrels migratòries més alt de Berlín. Hi viuen turcs, kurds, grecs, italians, espanyols, polonesos, alemanys i també neonazis. 

Les estructures ultres a la part sud de Neukölln són històriques i, des de l’entrada d’AfD al Parlament regional de Berlín el 2016, la xifra d’atacs i amenaces de mort contra polítics d’esquerres, activistes i membres de la societat civil supera la cinquantena, com documenta l’ONG MBR (Mobile Beratung gegen Rechtsextremismus). Bianca Klose, directora de MBR, llança la veu d’alarma: “És només qüestió de temps que hàgim de lamentar alguna cosa més greu”.


domingo, 29 de julio de 2018

'Cas NSU': massa preguntes obertes


El 4 d’abril del 2006, Mehmet Kubasik va ser assassinat amb vuit trets al seu quiosc de Dortmund. El jove kurd d’origen turc estava sol a la seua botiga quan el grup terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, la sigla en alemany) el va matar a sang freda. 

Mehmet havia arribat a Alemanya als anys vuitanta fugint del clima de persecució que patia la seua minoria religiosa i nacional a l’est de l’estat turc. Després d’obtindre l’estatus de refugiat i accedir a la nacionalitat alemanya, Mehmet va fer del seu país d’acollida una nova pàtria, on se sentia segur. L’NSU el considerava, però, un cos estrany que havia de ser eliminat. Pare d’una filla i dos fills, va ser la vuitena víctima mortal de l’última cèl·lula terrorista neonazi coneguda fins avui a Alemanya. L’escamot va matar deu persones (nou ciutadans d’arrels estrangeres —turques i gregues— i una agent de policia) i va deixar desenes de ferits amb dos atemptats amb bomba.

Beate Zschäpe va ser l’única supervivent del trio que, segons la justícia alemanya, va protagonitzar els atacs i els robatoris de bancs amb els quals es va finançar el grup terrorista entre els anys 2000 i 2007. Els altres dos integrants de l’NSU, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt, van aparèixer morts en una caravana el 2011. La policia assegura que els dos terroristes es van suïcidar. 

Els tres militants neonazis van passar a la clandestinitat l’any 1998 i els serveis secrets i les forces de seguretat alemanyes no van aconseguir descobrir l’autèntica motivació racista dels crims de l’NSU fins que van trobar els cossos sense vida de Mundlos i Böhnhardt. Durant més d’una dècada, les autoritats alemanyes van ignorar el terrorisme xenòfob i ultranacionalista de l’NSU.

Continuar llegint a Diari Jornada.