“Un grup de només 147 empreses (…) exerceixen el control sobre gairebé el 40% dels actius dels consorcis transnacionals del tot el món”. “El 2010, els alts preus dels aliments (provocats per l'especulació) van condemnar 40 milions de persones a la fam i la pobresa més absoluta”. “Un 10 % dels alemanys posseeix el 66% de la riquesa del país (el 1970, era el 44%) (...) mentre que la meitat més pobra ni tan sols posseeix l'1,4% de la riquesa del país”. “La meitat de la població mundial té un 1% de la riquesa de tot el planeta, mentre el 10 % més ric posseeix la barbaritat del 86% de tota la riquesa mundial, i una elit de l'1%, el 46%”.
Totes són cites extretes del llibre Machtwirtschaft. Nein Danke! Für eine Wirtschaft, die uns allen dient (Poder econòmic. No gràcies! Per una economia al servei de tots nosaltres), escrit pel polític i economista Gerhard Schick, membre de l'ala esquerra del partit Aliança 90/Els Verds i portaveu d'assumptes econòmics de la seva formació al Parlament d'Alemanya. A un país governat per una aclaparadora Gran Coalició –govern de concentració nacional format per conservadors i socialdemòcrates– i on l'oposició parlamentària (Die Linke i Els Verds) no arriba ni a un terç dels escons, les veus crítiques amb el denominat model alemany no abunden ni a les institucions ni als mitjans de comunicació de masses. El llibre de Schick, encara no traduït ni al català ni al castellà, ofereix una mirada crítica i carregada d'estadístiques i xifres sobre la cara B del model econòmic alemany (dúmping salarial, flexiseguretat i creixent desigualtats socials). Un patró que encaixa a la perfecció amb el neoliberalisme imperant.
Senyor Schick, quin és el principal objectiu del seu llibre?
L'objectiu principal és explicar el desenvolupament del que jo
anomeno “poder econòmic” i intentar així generar un moviment d'oposició
al poder creixent dels grans consorcis i dels mercats financers. Jo no
puc assolir sol aquest objectiu d'oposició des del meu escó
parlamentari, sinó que és necessari el suport de la societat.
Al llibre sosté que la manca de regulació estatal de
l'economia de lliure mercat porta a situacions absurdes com, per
exemple, milers d'habitatges buits a països on hi ha gent al carrer. Com
alternativa proposa la recuperació de certes postures de la tradició
del ordoliberalisme alemany. Ens podria explicar un poc més aquesta
idea?
Durant els anys 40, encara durant la Segona Guerra Mundial, un grup
de juristes i economistes es van reunir per debatre com hauria de ser
l'ordre econòmic de l'Alemanya de postguerra. I es van adonar de
l'important paper que havien jugat grans consorcis empresarials pel
naixement i enfortiment del nacionalsocialisme. També van observar
l'enorme poder polític dels trusts o càrtels als EUA i que el socialisme
d'economia planificada no era una alternativa, perquè no era capaç de
satisfer les necessitats materials de les persones.
Continua llegint l'entrevista a Setmanari Directa.
