El 4 d’abril del 2006, Mehmet Kubasik va ser assassinat amb vuit trets al seu quiosc de Dortmund. El jove kurd d’origen turc estava sol a la seua botiga quan el grup terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, la sigla en alemany) el va matar a sang freda.
Mehmet havia arribat a Alemanya als anys vuitanta fugint del clima de persecució que patia la seua minoria religiosa i nacional a l’est de l’estat turc. Després d’obtindre l’estatus de refugiat i accedir a la nacionalitat alemanya, Mehmet va fer del seu país d’acollida una nova pàtria, on se sentia segur. L’NSU el considerava, però, un cos estrany que havia de ser eliminat. Pare d’una filla i dos fills, va ser la vuitena víctima mortal de l’última cèl·lula terrorista neonazi coneguda fins avui a Alemanya. L’escamot va matar deu persones (nou ciutadans d’arrels estrangeres —turques i gregues— i una agent de policia) i va deixar desenes de ferits amb dos atemptats amb bomba.
Beate Zschäpe va ser l’única supervivent del trio que, segons la justícia alemanya, va protagonitzar els atacs i els robatoris de bancs amb els quals es va finançar el grup terrorista entre els anys 2000 i 2007. Els altres dos integrants de l’NSU, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt, van aparèixer morts en una caravana el 2011. La policia assegura que els dos terroristes es van suïcidar.
Els tres militants neonazis van passar a la clandestinitat l’any 1998 i els serveis secrets i les forces de seguretat alemanyes no van aconseguir descobrir l’autèntica motivació racista dels crims de l’NSU fins que van trobar els cossos sense vida de Mundlos i Böhnhardt. Durant més d’una dècada, les autoritats alemanyes van ignorar el terrorisme xenòfob i ultranacionalista de l’NSU.
Continuar llegint a Diari Jornada.
